 |
| Vicenç Rodellas,Joan Pons,Joaquim Casals,Joan Pericas i Josep Martí |
La creació del conjunte THE SANTISCLA´S BOYS se remunta al any 1963 El primer que es va fer va ser escollir un nom. Varen fer-se moltes propostes,arribant finalment a considerar-ne dues: una d'elles era el nom "Los “Reverendos”, que tot i que agradava força, va desestimar-ne en creure que hi hauria problemes (penseu que els anys 60, en plena època franquista, la "crosta" encara tenia més força que ara); L’altra proposta, naturalment, fou la d'anomenar-se THE SANTISCLA'S BOYS.. Els membres fundadors eren en Joaquim Cervera, en Miquel Martí, l´Eduard Surroca i en Joan Pons, que disposaven de dues guitarres, dues maraques, un timbal i Un trípode de fusta per a aguantar-lo.
La primera actuació va ser el dilluns de Carnaval d’aquell 1963, en el Casal Parroquial. Nos va actuar com a conjunt, sinó com a duo, format per en Joaquim Cervera i en Joan Pons, amb l'acompanyament d'una coral,formada per en Joan Benet Pericas, en Josep M. Pons, en Ferriol Arnijas i altres, amb la corresponent barretina cedida per les Caramelles d'Acció Catòlica
 |
| Charro Nemesio |
"Santiscla's" oferien un recital de música mexicana, amb la presentació a la vila d'en Johnny Nemesio (Francisco Martínez) i els seus "mariachis", que eren també membres de la coral, en Josep M. Vallbona,l´Eduard Surroca i en Miquel Martí, acompanyats d'en Cervera i en Pons, a la guitarra i a la citarrina, respectivament El "charro Nemesio, amb un gran barret mexicà,va oferir un extens repertori, amb "Jinete solitario", "Chiquillo" i "Juan el Charrasqueado",clica aqui aquesta última havent-ne de repetir a petició del nombrós públic.
En aquesta primera actuació, el debut, la natural emoció dels intèrprets, va fer que s'hagués de començar tres vegades la cançó "Renata", clica aquí incrementant-se el nerviosisme pels comunicats que se'ls feia des de bastidors, quan es deia reiteradament que "El senyor Rector diu que si balleu el twist farà abaixar el teló”. Va interpretar-se "Renata" gairebé sense bellugar els peus, cosa que feia perdre el ritme Ja, abans de començar l ’actuació, se'ls va fer anar a veure al rector, assegut al final de la sala, qui va advertir de que no es ballés el twist. Amb tot, l'actuació fou un èxit També s'actuava com a duo, amb en Joan Pons i en Joaquim Cervera, que estrenaven unes llampants camises vermelles (comprades a les rebaixes de can Regàs per 25 pesetas cada una) i unes corbates blanques adquirides al mateix establiment per 5 pesetas la unitat).
Fou per Nadal del mateix any, 1964, quan s'iniciava una campanya de promoció del grup. La primera cosa que es va fer va ser enviar a totes les noies solteres de la vila i, també, de poblacions veïnes, una felicitació de ltiadal (vagi’s reproducció). Fou un encert, rebent moltes respostes d’agraïment.
El següent pas promocional fou L’organització d'una caravana publicitària, que va arribar fins a Campins, on s'oferia un recital de sardanes, interpretant-la dues vegades "Nit de llampecs", clic aquí a la plaça de L’Escola. Seguidament, es traslladaven a Sant Celoni, per a fer una actuació a la plaça de "los Caídos", on, amb gran concurrència de gent, es tornava a interpretar la mateixa sardana. L'acte fou presidit per una pancarta que deia "Tl-iE SANTISCLA'S BOYS SALUDA A LA AFICIÓN YE-YÉ DE SAN CELONI Y CAMPINIS", així com per la nova bateria, instal·lada sobre la font per en Joan Benet Pericas.
A més d'en Benet, el grup el composava en Miquel Martí, en Joaquim Cervera i en Joan Fons, amb la col·laboració de l'Armand Estengre, com eventual, que tocaria la trompeta.
L'expedició la composava la "Cameta", cotxe de l’Armand, llogat per 4ü ptes, que portava la pancarta de salutació, al darrera, i la bateria , a la baca, del "2 cavalls" d'en Josep M. Vallbona, que traslladava un grup de seguidors.
![]() |
| Santiscla´s y Nemesio |
El dia l7 d'octubre de 1965, va oferir-se una nova. gala. Fou a I´ Societat Gran Casino, actuant ja com a conjunt (L’acte s'havia de celebrar a l'Ateneu, però aquell matí no hi havia llum). Composaven l grup en J. Benet Pericas, en M. Martí, en J. Cervera i en J. Pons, acompanyats de la rnascota, una gallina amb un llaç rosa al coll.l’au procedia de L’horta de can Perieas.
Aquesta actuació va ser la consolidació dels "Santiscla's". La mateixa revista local "Vida parroquial", en feia referència, qualificant el grup de "Molt bo". Tal era el ressò que anava adquirint el grup que, pocs dies després, a Sant Celoni, al ball de l'Ateneu, eren reconeguts pel públic assistent, havent de signar els primers autògrafs a les nombroses "fans"'
El material del conjunt es guardava a l’antic celler de can Pons, on es feien els assajos. En una caixa de cartró, també s'hi guardava la gallina.
Un dia, la gallina es va escapar de la capsa i es passejava per l'eixida de la casa, Quan els de can Pons la veieren (naturalment, el noi rnúsic no hi era), varen creure que s'havia escapat del galliner del veïnat; agafant la gallina, doncs, anaren per les cases del costat, preguntant si era d’ algú. Finalment, a la botigueta del capdavall del carrer de L’Església, algú aclaria la situació: "Que no sigui la gallina que portaven els "Santiscla's", l'altre dia, al Casino". Al cap d'un temps, la gallina va servir per a fer caldo.
Fou en aquella època quan es produïen nous canvis. En Nemesio es casava i decidia abandonar el grup, posant en coneixement que "si era necessari, en algun moment, podria tornar á actuar, però que a la dona no li fa gaire gràcia"'
![]() |
| The Santiscla´s boys |
En la reestructuració, en Cervera passava a ser el primer cantant i es requerien els serveis del jove de Sant Celoni, en Vicenç Rodelles, pastisser, que es feia càrrec de la guitarra solista. Aquest fitxatge va tenir força impacte, doncs significava I'incorporació de la guitarra elèctrica als equips del conjunt.
La segona guitarra, fou construïda per en Cervera, als Tallers Claravalls, on havia treballat, amb la col·laboració d'en Manel Capdevila, especialista electrònic i també membre d'un conjunt, "Los Leopardos"'
![]() |
| The santiscla´s boys |
La Societat Cultural Gran Casino va sol·licitar nombroses vegades la presència del conjunt. Potser l'actuació més memorable en aquella sala fou la nit d'un dissabte de finals de 1965, en un anomenat "concert de gala". Va estrenar-se la composició pròpia
"Han robat les mandarines", clic aquí amb música de Pino Donagio clicaquí i lletra de Pons i Cervera'. Aquesta cançó melòdica fou de les que donaren més glòria als "Santiscla's". Mentre, en Pons tocava al saxo la melodia i en Pericas, a la bateria, feia el trot dels cavalls, amb una gran exaltació de la concurrència. En aquesta època' els "Santiscla's" disposaven d'un Biscuter, que fou cedit per en Galindó (vegis fotografia, de l'estiu de 1965, amb en Pons, en Martí, en Pericas i en Cervera). El cotxe fou pintat amb purpurina.
Amb tot això –arribà l'any 1966, quan justament en el seu primer dia, actuaren en una matinal a l’atenueu Arenyenc, en l’acte de cloenda d'una anomenada ,'Primera Olimpíada Local Presidien l’acte el senyor alcalde, J. Doy, i el senyor rector, mossèn Arans, a qui els "Santiscra's" varen dedicar una peça del seu repertori, “,La burra”,clic aquí
Al final de l'actuació,. en Miquel Martí va recollir de mans de les autoritats un magnífic trofeu, en premi a l'actuació.el representant de Pepsi-Cola, patrocinador de I'acte, va lliurar un bolígraf al bateria, J. Benet Pericas
El trofeu fou sortejat entre els membres del conjunt, corresponent-li a en Vicens Rodelles,que va lluir-lo molts anys damunt el seu televisor a la seva casa de Sant Celoni.
Un espectacle que encara es recordat, tingué lloc la nit del dissabte, dia 19 de febrer de'1 966, també a L’Ateneu, compartint escenari amb L’orquestra "Mongins". El repertori fou el següent: "Les mandarines", "satisfaction clic aquí " i "Arenys s'ha acabat,,, clic aquí que s'estrenava. Per a l'estrena de la pega "Arenys s'ha acabat", clic aquí d'ambient estival, estrangeres platja, el conjunt va at aviar-se amb banyadors d’època, cedits per can Biada, família que havia tingut antigament uns banys,Taller J.Codolá.Novetats Regàs i Café Español El dia 21 de febrer, hi hagué dues actuacions. La primera, al Casal parroquial' on s’assistia per tercer any consecutiu, fent-hi un recital ràpid' i:s va interpretar el mateix repertori de! dia 19, L’Ateneu El públic va demanar-hi que cantés!n "Chica ye- yé,,,clic aquí que aleshores estava molt de moda. Es va començar però no es va poder acabar al no estar en el repertori.
Després d'un lapsus de gairebé tres anys, els "Saniiscla's" es refeien. Era a començaments del 1968, quan en Johnny Nemesio va dirigir-se a en Joan Pons i en Joaquim Cervera, perquè I'aconrpanyéssin a cantar a casa d'un company de treball, en Vadó Péris, a les Vivendes Joan XXlll, doncs s'havia compromès a oferir-li un recital,
Aquest fet,va animar a refer el conjunt "The Santiscla's Boys". Com en la primera etapa, es va decidir d'organitzar una campanya de promoció.
Així, el dia 12 de maig de 1968, després d'una concentració massiva davant dei Calisay, amb els membres del conjunt, "go-go grils" i acompanyants, es procedia a formar una caravana publicitària, dirigint-se directament a Arenys de Munt.
S'havia decidit d'anar a cantar davant de ca L’Espardenyer, company de treball d'en Cervera d'en Nemesio a la Cylsa d'Arenys de Munt. Una vegada en el lloc, va instal·lar-se els aparells i es feia un recital, al mig de la riera, amb molia concurrència.
Va estranyar que no sortís l’Espardenyer, però després es va saber que s'havien confós de casa. (En Nemesio sabia on era, però encara no havia arribat, com veurem d’aprés ).
Va tornar a carregar--se l'instrumental als vehicles, dirigint-se la caravana cap a Sant Celoni. Composaven la mateixa els vehicles: el d'en Miquel Fané (avui, doctor arquitecte); el d'en Josep Majó, sabater; el "600" d'en Cerezo {avui, comandant d'aviació civil), que portava la berra; el d'en Vallbona (després, Vallbona del Johnny's; i el d'en Santiago Fabregá (funcionari de caixa); el d'en Martí Noé; el d'en Ventura Pol; i els biscuters d'en Briera i d'en Matas, (avui, comerciants)
En arribant a $ant Celoni, va muntar-se l'equip a la plaça de l'Ajuntament es va oferir ei mateix recital que estones abans s'havia fet a Arenys de Munt. A mitja actuació, amb gran sorpresa de tots, doncs ja no se l'esperava, arribava en Nemesio amb la seva mobilette. S'havia equivocat a l’encreuament de les "quatre carreteres" i havia anat a parar a Sant lscle. Allà varen orientar-lo cap a Sant Celoni.
Encara va ser a temps d'oferir la seva versió de "Jinete solitario", acompanyat dels "nous Santiscla's", que eren en Joaquim Cervera, en "Joan Pons, en Paco Correa (avui, a Austràlia), en Toni Sellés (actualment, executiu) i I'Alfons Laliga (ara, professor d’anglès), aquests tres darrers debutants en el conjunt.
Dues "go-go girls" completaven l'actuació, una canadenca, que estava molt bona, i una del país, que no estava malament perd calia que s'hagués afaitat les cames. Aquells pels varen ésser molt comentats
Amb data primer de juny, apareixia una nova "Vida parroquial", amb una referència molt favorable als I'Santiscla's Boys".
El dia" 22 de juny del mateix 1968, també al Casal , cedit per L’ocasió, va organitzar-se un acte de celebració del CINQUE ,ANIVERSARI DE LA FUTEACÍÓ DEIS SANTISCLA´S BOYS anomenat "Gran bacanal artística". La sala era plena de gom a gom, amb la presència fins i tot de nombrosos estrangers, relacionats amb els membres del conjunt, i que varen entusiasmar-se amb l’espectacle'
El programa va ser el següent:
Obria l'acte el "charro" NIMESIO, amb els seus "mariachis" Joan Pons i Alfons Laliga, oferint "Parrandero de parranda", "Chiquillo", "Juan el Charraqueado" i altres, assolint un clamorós èxit. Portava una gran pallola i un revòlver.
La segona actuació) fou de l'ANGEL RANGIL i "EL MARANYA amb la seva guitarra, interpretant "Els nois dels cabells llargs" i "Els cavallers de la Taula Rodona".
JOAN CARLES LINARES, CLIC AQUÍ oferia un recital de l'anomenada "nova cançó". Seguidament, va actuar "L'ELENC CANTAlRE", grup coral arenyenc que va deleitar el públic amb el seu extens repertori, acabant amb L’espiritual negre "El Cola-Cao". Varen tancar l'acte els THE SANTISCLA'S BOYS, amb tot el seu repertori d'actual¡tat, amb la vibració de la concurrència. Es tocava, "San Francisco" i"MASSACHUSETTS", entre altres peces.
Començaré per explicar que la Orquestrina estava composta per nou germans (sis homes i tres dones, tots germans, tots músics i com patró del vaixell, el pare, orgullós ell de ser el director de la Família de músics
